L'excursió a Can Rigol

Per fi la Marta ens ha fet arribar les fotografies de l'excursió que vam fer a Can Rigol. Aquí en teniu una mostra:

En Pere i la Leire donant menjar a les gallines.

En Manolo i la Luisina amb el conill

En Joan mirant les ovelles

Nosotros también

Us recordem que aquest diumenge, tot i ser dia electoral, a les 12.30 s'emet el segon programa "Nosotros también" per La 2 de televisió espanyola.

Nosotros también és un programa realitzat íntegrament per persones amb discapacitat intel·lectual assessorats pels professionals de televisió espanyola que han valorat l'experiència com a molt positiva i enriquidora. Els protagonistes són en aquest cas les persones amb discapacitat. Al programa hi treballen presentadors, perruquers, càmares, tècnics de so.... amb discapacitat intel·lectual i es tracten temes d'interés per a aquestes persones i la societat en general.

S'emeten l'ùltim diumenge de cada mes a les 12.30 per TVE 2.

Dissabte a L'Espai

A falta de les fotografies (en penjarem alguna quan la Marta ens les faci arribar) us expliquem que dissabte passat els nois i noies de L'Espai vam anar d'excursió a la Granja Escola Can Rigol. Allà vam passejar en carro tirat per un ase, vam donar menjar a ovelles i gallines, vam acaronar conills, vam veure paons, oques i vam observar altres animals més exòtics com els porcs xinesos (provinents del Vietnam) o les gallines pintades africanes.

Però curiosament, l'animal que més ens va cridar l'atenció va ser un gatet negre acabat de nèixer que va resultar tan simpàtic que al final ens el voliem quedar i tot.

El dia va acompanyar força. No va fer gaire calor i només va ploure una estona que vam poder passar sota els porxos.

Parlament de la Plataforma Ciutadana per a una Escola Inclusiva a Sitges

L’Assemblea General de l’ONU ha aprovat el passat 13 de desembre la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat i, recentment el Govern de l’Estat Espanyol l’ha ratificada.

L’article 24 de la Convenció és ben clar: Els alumnes amb discapacitat han de ser escolaritzats en les escoles i instituts d’ensenyament ordinari de la seva comunitat, i és dins el sistema general d’educació on han de rebre el suport que els calgui.

A la nostra comarca podem sentir-nos orgullosos pel nivell d’inclusió de moltes de les nostres escoles i instituts tant públics com privats concertats:

* No tenim cap escola d’educació especial en tota la comarca: tots els nostres alumnes amb discapacitat cursen les etapes d’educació infantil, primària i Secundària Obligatòria en escoles i instituts d’ensenyament ordinari públics o privats concertats.

* Fa ara cinc cursos que vam aconseguir que el Departament d’Educació, per primera vegada, obrís l’ESO als alumnes amb discapacitat, la majoria psíquica, amb grau d’afectació greu i permanent. Ara són ja 21 IES públics i 9 privats concertats a Catalunya els que escolaritzen aquests alumnes en un entorn educatiu ordinari.

* Aquesta Festa és un indicador ben clar de la sensibilitat del nostre territori a favor d’un model d’educació inclusiva que sigui també una realitat per a tots els i les alumnes amb discapacitat independentment de la seva tipologia i grau d’afectació: són ja cinc anys que la Festa es ve repetint amb un índex de participació sempre creixent.

Però, aquest orgull per més que legítim, no pot deixar-nos caure en la complaença. Tenim punts febles que cal corregir:

1. En comptes de posar els recursos on són els alumnes que els necessiten, encara s’envien els alumnes a determinats centres dotats de recursos específics, encara que, en ocasions estiguin en un altre municipi o a l’altre extrem de la ciutat.

Continuem reivindicant el dret de tot alumne a ser educat i a créixer juntament amb els companys de la seva generació del seu municipi i del seu barri si aquest és el desig dels seus pares.

2. Encara, a vegades, queda molt camí per recórrer per assolir la inclusió en espais com el menjador escolar, les sortides escolars i extraescolars o el pati.

No podem ser complaents, ni a la nostra comarca ni molt menys a la resta del territori Català actualment a la cua dels territoris de l’Estat pel que fa a l’escolarització en centres ordinaris dels alumnes amb discapacitat.

Per això aplaudim que es faci d’una vegada el Mapa de l’Educació Especial a Catalunya i reclamem que:

* Que s’iniciï ja el procés de transformació dels centres d’educació especial en centres de recursos i serveis de suport a les escoles i instituts d’educació ordinària.

* Que la futura Llei Catalana d’Educació incorpori la inclusió com un eix fonamental que impregni tot el seu articulat.

La inclusió escolar i social no és un capritx o un luxe.
És un dret.

Per això volem una Educació i una Societat inclusives a Catalunya!

Que aquesta Festa contribueixi a fer-ho realitat!!!

Manifest per una societat inclusiva dels alumnes del Projecte Tímol

Tenim dret a treballar com si fóssim un més

Fa 24 anys que la Llei diu que els treballadors amb discapacitat s’integraran en feines ordinàries, normals, on treballa tothom. A hores d’ara, no és així. Després de 24 anys encara no ho hem aconseguit.

Hi tenim dret i si ens coneixen tot canvia. Si ens ho permeten, s’adonaran que tenim la mateixa sang i que tenim somnis com els demés.

Volem que ens donin l’oportunitat de demostrar que som com qualsevol altre, que podem ser responsables i bons treballadors.

No volem pensions. No volem viure d’almoines. Volem treballar i ser com la resta de ciutadans.

Volem una preparació per poder treballar

Quan acabem d’estudiar, ningús no ens recolza per fer un curs i aprendre a treballar.

Aprenem lent, però aprenem. Necessitem pràctica. Als llibres no aprenem molt, però a la vida real sí que podem si ens donen temps i ens sentim còmodes.

Necessitem ajut per a poder viure sols

Tothom té difícil el tenir una vivenda, són molt cares. I nosaltres volem que s’acompleixi el nostre dret a viure sols o amb amics que haguem triat.
Necessitem ajut per aprendre a viure sols. Aquesta ajuda la podem necessitar sempre o només en alguns moments. Però tenim responsabilitat per les nostres coses.
Som persones iguals que la resta de persones, podem anar a la discoteca, no som marcians, estem actius, tenim sang.

I per últim:

Que aixequi la mà qui l’agradi viure a una casa amb molta més gent que no ha triat, on sempre et diguin què has de menjar, l’hora d’anar a dormir, d’allitar-se, de dutxar-se, què fer en el teu temps lliure o què mirar a la tele. Que aixequi la mà qui vulgui viure així.

I que aixequi la mà qui vulgui fer una feina que li agradi, que no hagi triat, on els teus caps pensin que no pots fer res més i no et donin l’oportunitat de millorar i en la que sempre, sempre, sempre guanyaràs el salari mínim, encara que milloris, encara que treballis més. Que aixequi la mà qui vulgui treballar així.

Ningú l’aixeca? Si algú l’ha aixecada que vingui, li canviem el lloc, el seu lloc a la societat pel que tenim nosaltres.

Només demanem això:

Un lloc a la societat, amb els mateixos drets i
obligacions

Aquest manifest ha estat elaborat per un grup d’ alumnes del Projecte Timol amb el mínim suport possible de les educadores per tal de respectar la seva veu i el seu dret a l’autodeterminació.

Manifest de les escoles per a una Escola Inclusiva

Les escoles Llebetx, Margalló, Cossetània, Els Costarets, La Riera de Ribes, Miquel Utrillo i Esteve Barrachina, de la nostra comarca, hem volgut participar en el manifest d’aquesta 5a. Festa per l’Escola i Societat Inclusiva.

I per això, a les nostres aules, s’han llegit i explicat diferents contes, que ens han ajudat a reflexionar sobre la diferència i la inclusió. A partir d’aquí, hem convidat als nens i nenes a pensar en què és necessari per a construir una Escola Inclusiva, amb les següents preguntes:

* Com volem que sigui l’Escola Inclusiva?
* Què ens cal per aconseguir-ho?
* Qui ha de formar l’Escola Inclusiva?
* Què hi guanyem?

Les idees que han anat sortint, les podem resumir en aquest recull:

Les persones amb discapacitat no són un món a part, som una part del món, per tant, a la nostra Escola hi poden anar tots els nens i nenes que hi vulguin ser sense discriminació.

Perquè si cada persona que fos diferent hagués d’anar a una Escola diferent, tothom hauria d’anar a diferents escoles, perquè tots som diferents.

A l’Escola Inclusiva hi cap tothom, el professorat, les famílies i els alumnes sense exclusió, perquè ens enriquim de les diferències, coneixem nens i nenes d’altres països i ciutats i convivim nens i nenes amb diferents dificultats i capacitats. Veiem com de diferents podem ser.

Escola oberta i amb el suport i la col·laboració de tothom: pares, mares, alumnes, mestres i administracions.

Volem una Escola Inclusiva amb material per a tothom i adequat a les necessitats de cada persona com: ascensors, ordinadors amb punters, rampes, baranes, lavabos accessibles, rellotges que et diguin l’hora, taules inclinades, pilotes amb cascavells, pissarres amb guies, cistelles baixetes perquè hi arribi tothom i moltes coses més...

Ens cal suport d’organitzacions i l’Ajuntament. Que la gent ho vulgui i lluitar per aquest dret. La col·laboració de tothom i el respecte a tothom què és el més important. Que tothom ho vulgui i s’aprovin lleis.

Hi guanya tothom, aprenem a ser solidaris. Una manera nova d’aprendre a comunicar-nos i fer noves amistats. Aprenem coses noves, tenim en compte els sentiments dels altres.

Amb tot això, podrem construir l’Escola que volem.

Festa per una escola i una societat inclusives

Per què fem aquesta festa?

Perquè la inclusió social dels menors amb discapacitat encara està lluny d'haver-se assolit malgrat que tots els avanços que hi ha hagut en els últims vint anys.

Per què encara és necessari explicar que les persones amb discapacitat són, abans que res, persones, ciutadans i ciutadanes amb drets i amb deures, amb capacitats i no solament discapacitats, subjectes que formen part de la societat no solament perquè hi són físicament, sinó perquè contribueixen a la seva articulació i desenvolupament.

Perquè és l'ùnic sector d'alumnes del qual encara es posa en dubte si han d'accedir o no a l'ensenyament ordinari, sobretot, quan tenen limitacions educatives importants.

Perquè encara hi ha molta gent que pensa que, pel seu bé, és millor que vagin a escoles especials, a esplais i centres d'esbarjo per nens, nenes i joves amb discapacitat.

La inclusió dels nens, nenes i joves amb discapacitat és un benefici per a tothom

La nostra comarca és rica en experiències que han demostrat que la inclusió dels menors amb discapacitat, fins i tot amb plurideficiències i un grau d'afectació important, en les escoles, instituts, esplais i centres d'esbarjo ordinaris, aporta beneficis a tothom.

Enriqueix la personalitat dels nens, nenes i joves sense discapacitat i aporta estímuls més forts i un desenvolupament més integral a aquells que tenne una discapacitat.

El professorat i els monitors enriqueixen les seves habilitats.

Les famílies que tenen menors amb discapacitat tenen un espai i un status social normalitzat que evita l'aïllament. I les famílies dels nens i joves sense discapacitat aprenen a acceptar millor les pròpies limitacions i a descobrir i valorar les potencialitats de cada un dels seus membres.

Per una escola i una societat per a tothom

Incloure és ajudar uns i altres a conviure, comunicar-se, intercanviar i compartir, gaudir del grup (a més d'estar físicament junts).

És descobrir que juntament a les limitacions (físiques, psíquiques i/o sensorials) hi ha també capacitats que permeten fer i sentir les coses que es poden gaudir i tenen un valor positiu pels altres.

Incloure és aprendre que tenir limitacions no impedeix tenir alegria, estimar i ser estimat, fer coses útils i boniques o senzillament sentir-se feliç o fer feliç un altre.

És també aprendre a acceptar millor les pròpies limitacions i a descobrir i valorar les potencialitats de cada persona.

Us esperem a tots a La Fragata, Sitges, aquest dissabte 12 de maig de 17 a 20 hores.

Un coreà reivindica els drets de les persones amb discapacitat a les carreteres

Segons aquesta notícia apareguda avui al Periòdico el coreà Chang-hyun Choi va colapsar el trànsit a la carretera C-17 durant una bona estona. De 41 anys i tetraplègic es dedica a viatjar pel món amb la seva cadira de rodes motoritzada que agafa els 10 km/h per reivindicar els drets de les persones amb discapacitat.

Preparant la V Festa per a una Escola i una Societat Inclusives

En coordinació amb la Plataforma per a una Escola Inclusiva i amb la col·laboració de moltes de les escoles, les AMPES, els esplais i altres entitats de la comarca se n'està preparant una de sonada a Sitges.

El proper dissabte 12 de maig se celebrarà la V Festa per a una Escola i una Societat Inclusives. L'acte començarà a les 17 hores a La Fragata, al Passeig de la Ribera just a sota de l'esglèsia. Hi podrem trobar diversos tallers (maquillatge, xapes, pintura amb licornis, punteria, recorreguts amb cadires de rodes...), activitats específicament pensades per als més petits i animació musical i de pallassos.

Us hi esperem a tots!!!