Blog del Servei Sitges Capaç de l'Àrea d'Acció Social, Consum i Salut Pública de l'Ajuntament de Sitges per parlar dels projectes i activitats realitzades al llarg de l'any pel Servei i L'Espai de Trobada. "Qui Vol fer alguna cosa, troba la manera. Qui no vol fer res, troba una excusa".

14.5.07

Manifest per una societat inclusiva dels alumnes del Projecte Tímol


Tenim dret a treballar com si fóssim un més

Fa 24 anys que la Llei diu que els treballadors amb discapacitat s’integraran en feines ordinàries, normals, on treballa tothom. A hores d’ara, no és així. Després de 24 anys encara no ho hem aconseguit.

Hi tenim dret i si ens coneixen tot canvia. Si ens ho permeten, s’adonaran que tenim la mateixa sang i que tenim somnis com els demés.

Volem que ens donin l’oportunitat de demostrar que som com qualsevol altre, que podem ser responsables i bons treballadors.

No volem pensions. No volem viure d’almoines. Volem treballar i ser com la resta de ciutadans.

Volem una preparació per poder treballar

Quan acabem d’estudiar, ningús no ens recolza per fer un curs i aprendre a treballar.

Aprenem lent, però aprenem. Necessitem pràctica. Als llibres no aprenem molt, però a la vida real sí que podem si ens donen temps i ens sentim còmodes.

Necessitem ajut per a poder viure sols

Tothom té difícil el tenir una vivenda, són molt cares. I nosaltres volem que s’acompleixi el nostre dret a viure sols o amb amics que haguem triat.
Necessitem ajut per aprendre a viure sols. Aquesta ajuda la podem necessitar sempre o només en alguns moments. Però tenim responsabilitat per les nostres coses.
Som persones iguals que la resta de persones, podem anar a la discoteca, no som marcians, estem actius, tenim sang.

I per últim:

Que aixequi la mà qui l’agradi viure a una casa amb molta més gent que no ha triat, on sempre et diguin què has de menjar, l’hora d’anar a dormir, d’allitar-se, de dutxar-se, què fer en el teu temps lliure o què mirar a la tele. Que aixequi la mà qui vulgui viure així.

I que aixequi la mà qui vulgui fer una feina que li agradi, que no hagi triat, on els teus caps pensin que no pots fer res més i no et donin l’oportunitat de millorar i en la que sempre, sempre, sempre guanyaràs el salari mínim, encara que milloris, encara que treballis més. Que aixequi la mà qui vulgui treballar així.

Ningú l’aixeca? Si algú l’ha aixecada que vingui, li canviem el lloc, el seu lloc a la societat pel que tenim nosaltres.

Només demanem això:


Un lloc a la societat, amb els mateixos drets i
obligacions


Aquest manifest ha estat elaborat per un grup d’ alumnes del Projecte Timol amb el mínim suport possible de les educadores per tal de respectar la seva veu i el seu dret a l’autodeterminació.

Etiquetes de comentaris: ,

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home