Dia Mundial del Parkinson

Avui es commemora el Dia Mundial del Mal del Parkinson. És una enfermetat que afecta l'1% de la població més gran de 60 anys. S'escull el dia 11 d'abril per commemorar el naixament del Dr. James Parkinson que va patir l'enfermetat i descriure els seus símptomes.

El Parkinson es malaltia del sistema nerviòs central que consisteix bàsicament en que una zona profunda del cervell (anomenada 'Substància Nigra') no és capaç de generar prous quantitats d'un neurotransmisor anomenat dopamina que és necessari per a regular adequadament els moviments i l'equilibri, provocant trastorns a la capacitat de parlar i de comunicar-se amb els demès. Pocs malalts de Parkinson saben cordar-se la camisa, aixecar-se de la cadira o caminar per casa.

el primer problema del Parkinson és el diagnòstic, perquè hi ha moltes persones que el pateixen i no ho saben. Hi ha qui pensa que el signe més evident del Parkinson és el tremolor però no és cert en tots els casos. Entre els símptomes més greus les persones es tornen maldestres o els manca agilitat i perden reflexos posturals. Molts cops els símptomes es prenen com a simples mostres d'envelliment i es perd la possibilitat de fer un diagnòstic a temps que milloraria la situació de forma impressionant.

El més important quan es detecten aquesta sèrie de símptomes és consultar el més aviat possible a un neuròleg.

Si un pacient comença a patir un procès incapacitant i no es detecta a temps, deixa de banda la seva vida social, deixa de sortir de casa... aquests pacients acaben reclosos a casa i no volen deixar-se veure sinó és al seu entorn per evitar preguntes. Però si es detecta a temps i es comença el tractament es pot fer vida gairebé normal.

El Parkinson és una enfermetat crònica i s'ha de tenir en compte també la cura a la família del pacient perquè tot i la medicació, els pacients de Parkinson han d'aprendre a fer les coses de manere diferent i la família és qui més l'ha de recolzar. Cal ensenyar-los a no ser exigents, a canviar l'estil de vida i a adaptar-se als nous hàbits. La informació del cuidador és essencial per sentir-se segur ja que molts dels que pateixen l'enfermetat no necessiten cuidadors sino acompanyants.