El transport Públic NO està Adaptat a Tothom

El passat dissabte els nois i noies de L’Espai de Trobada vam assistir a la Jornada commemorativa sobre el Parkinson organitzada per l’Associació del Parkinson del Garraf i Creu Roja. Malgrat tenir el transport adaptat facilitat per Creu Roja Sitges, el nombre de cadires de rodes superava les places, pel que vam decidir anar uns quants en tren i entre ells, una cadira de rodes. La primera dificultat que ens vam trobar va ser baixar les escales per passar a l’andana de l’altra banda, la que porta a Vilanova ja que ho vam haver de fer a pes, entre tots. La nostra sorpresa va ser quan en el moment de pujar al tren el maquinista va tancar les portes abans que haguéssim pujat tots deixant una de les noies a terra i tancant la porta quan la cadira de rodes estava al mig. Això va obligar a que alguns dels voluntaris que ens acompanyaven aguantessin les portes amb les mans per poder acabar d’entrar i quan vam voler avisar amb l’alarma, aquesta no funcionava. A tranques i barranques vam arribar a Vilanova, espantats i indignats. Quan vam acudir a la guixeta demanant explicacions, ens van adreçar al llibre de reclamacions.

El proper 10 de maig, a Vilanova se celebrarà la Festa per una Societat Inclusiva i tornarem a fer la mateixa història. Aquesta vegada, previsores, hem trucat a RENFE, al 'Servicio de Atención al Viajero Discapacitado' (902 24 05 05) per no tornar a trobar sorpreses i vet aquí la nostra sorpresa quan ens han respost que 'los trenes no estan adaptados y no pueden viajar'. Punto final. Sense oferir cap tipus d’alternativa.

Desprès de la negativa de RENFE hem trucat a Autobusos La Plana. Aquesta vegada ens han atès amb amabilitat però ens han dit que només poden portar una cadira per viatge i fent un esforç, dues sempre i quan ens atenguem als seus horaris i confirmem el dia abans de la sortida. Volem aprofitar la incidència per denunciar públicament la manca d’accessibilitat dels transports públics, especialment la que patim els usuaris de RENFE de Sitges. No tan sols els que fan us de cadires de rodes, sinó tots aquells que tenen problemes de mobilitat (gent gran, carrets de criatures, gent que es desplaça amb crosses o bastons...) ja que a més a més que els trens no estan adaptats, tenim l’estació plena de barreres arquitectòniques. És tal la evidència que fins i tot el Consell d’Infants de Sitges s’està plantejant demanar a l’alcalde que RENFE adapti les seves instal·lacions.

Ara la nostra pregunta va adreçada als senyors de RENFE: Pensen fer alguna cosa? Quan ho pensen fer?

Actualització: Sembla ser que no som els únics que ens hem trobat problemes de discriminació a la RENFE. Ara també discriminen la gent gran, amb els preus abusius. Podeu veure la notícia aquí.

Dia Mundial del Parkinson

Avui es commemora el Dia Mundial del Mal del Parkinson. És una enfermetat que afecta l'1% de la població més gran de 60 anys. S'escull el dia 11 d'abril per commemorar el naixament del Dr. James Parkinson que va patir l'enfermetat i descriure els seus símptomes.

El Parkinson es malaltia del sistema nerviòs central que consisteix bàsicament en que una zona profunda del cervell (anomenada 'Substància Nigra') no és capaç de generar prous quantitats d'un neurotransmisor anomenat dopamina que és necessari per a regular adequadament els moviments i l'equilibri, provocant trastorns a la capacitat de parlar i de comunicar-se amb els demès. Pocs malalts de Parkinson saben cordar-se la camisa, aixecar-se de la cadira o caminar per casa.

el primer problema del Parkinson és el diagnòstic, perquè hi ha moltes persones que el pateixen i no ho saben. Hi ha qui pensa que el signe més evident del Parkinson és el tremolor però no és cert en tots els casos. Entre els símptomes més greus les persones es tornen maldestres o els manca agilitat i perden reflexos posturals. Molts cops els símptomes es prenen com a simples mostres d'envelliment i es perd la possibilitat de fer un diagnòstic a temps que milloraria la situació de forma impressionant.

El més important quan es detecten aquesta sèrie de símptomes és consultar el més aviat possible a un neuròleg.

Si un pacient comença a patir un procès incapacitant i no es detecta a temps, deixa de banda la seva vida social, deixa de sortir de casa... aquests pacients acaben reclosos a casa i no volen deixar-se veure sinó és al seu entorn per evitar preguntes. Però si es detecta a temps i es comença el tractament es pot fer vida gairebé normal.

El Parkinson és una enfermetat crònica i s'ha de tenir en compte també la cura a la família del pacient perquè tot i la medicació, els pacients de Parkinson han d'aprendre a fer les coses de manere diferent i la família és qui més l'ha de recolzar. Cal ensenyar-los a no ser exigents, a canviar l'estil de vida i a adaptar-se als nous hàbits. La informació del cuidador és essencial per sentir-se segur ja que molts dels que pateixen l'enfermetat no necessiten cuidadors sino acompanyants.

Vaga indefinida al sector de la dependència a Catalunya

Els treballadors del sector de la dependència han iniciat una vaga indefinida per a reclamar la negociació d'un conveni català del sector i millores laborals i mostrar la seva oposició a la postura de les patronals majoritàries, l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) i la Unió Catalana d'Hospitals (UCH).

Aquesta movilització està convocada pel sindicat UGT i no ha rebut el recolzament de CCOO de Catalunya que ha lamentat que les patronals hagin desconvocat la Comisió Negociadora del Conveni de Geriatria de Catalunya.

El 3 de març els dos sindicats van convocar una jornada de vaga per reclamar la consecució del conveni català d'aquest sector, així com millores laborals i ambdos van considerar que la jornada fou un èxit.

Els treballadors realitzaran a partir de les 11.45 d'avui dilluns una manifestació per les Rambles, des de Plaça Catalunya fins al Passeig Colom, recorregut que reitiraran al llarg de tot el dia.
Les reclamacions del sector són una major estabilitat laboral, que els salaris siguin proporcionals a les càrregues de feina, que la formació sigui digna, que s'estableixin mesures per conciliar vida personal i laboral i que hi hagi mecanismes per afavorir el reconeixement social dels treballadors entre d'altres.

Mural de les Persones per Cinquè Any Consecutiu

Com ja és habitual els nois i noies de L’Espai de Trobada i els nens i nenes del Cau amb els seus caps han participat aquest cap de setmana en una activitat conjunta: pintar un dibuix relatiu a la discapacitat als gronxadors al capdavall del carrer Pompeu Fabra que des del primer cop s'ha anomenat Mural de les Persones.

El parc, que cada any està més acolorit, acull des d’aquest dissabte 5 d’abril dos dibuixos més. Un gràcies, com ja és habitual, a Jordi Baquès del Campo i l’altre pretén ser un homenatge a Francesco Tonucci (dibuixant i pedagog italià que va idear els Consells dels Infants).

L’acte va comptar amb la presència de la Regidora d’Acció Social, Consum i Salut Pública, Sra. Vinyet Rosés, que va felicitar als assistents per la seva traça i la il·lusió que hi posaven. També des de L'espai volem agrair els nostres voluntaris (el Gleyson, el Jordi, l'Àlex, el Juanma i el Jaume) que ens acompanyessin pintant, gravant i fent fotografies de l'acte.

Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme

Per primer cop enguany se celebra el Primer Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme. Ha estat adoptat per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per cridar l’atenció sobre l’elevada incidència de casos durant els últims anys.

Actualment, segons xifres de la ONU viuen al món més de 35 milions de persones amb algun grau d’autisme que acostuma a ser més freqüent en homes que en dones.

Tot i que encara no es coneix la causa principal de l’autisme, diversos estudis han determinat que l’autisme és un trastorn d’origen neurològic que altera el desenvolupament i es caracteritza per alteracions funcionals físiques, comunicatives i socials; alteracions sensorials, i dificultats de llenguatge entre altres. No és una malaltia, sinó una alteració del desenvolupament.

L’autisme es pot detectar abans dels tres anys i com més aviat es detecti més resultats es podran veure en el nen o nena.

Les noves tecnologies són una de les eines que més està ajudant al col·lectiu amb trets autistes a comunicar-se. La comunitat científica s’està plantejant les seves conviccions sobre les capacitats de raonament i expressió d’aquestes persones sobretot gràcies a vídeos com el següent:




L’Amanda és una noia americana que ha volgut demostrar que hi ha altres maneres de comunicar-se amb el món. I que no cal considerar que algú s’ha tancat al seu món només perquè faci servir altres canals de comunicació que no són els normalitzats. També podeu llegir el seu blog aquí.

Fins ara s’afirmava que el 75% dels casos d’autisme anaven acompanyats de retard mental però aquestes xifres s’estan tornant a estudiar ja que en molts casos se’ls diagnostica com a retardats simplement perquè no poden comunicar-se.

Tot i que no ho sap gaire gent entre el 10 i el 15% de les persones amb autisme aprenen el llenguatge oral i escrit en algun moment de la seva vida tot i que no tots puguin parlar i altres el perdin.

Fa uns anys es creia que l’autisme afectava un de cada 2.500 persones. Però a partir del 2007 ja es comencen a moure altres xifres i es parla de que en pateix les seves conseqüències un nen de cada 250.

La Presidenta de l’Associació de Pares d’Autistes, Isabel Bayonas és mare del David, un noi de 41 anys que ha après a parlar als 20 anys. Avui llegirà un Comunicat davant del Parlament Britànic. El podeu llegir aquí.

Esperem que actes com aquests ens facin cada cop més conscients de les necessitats de les persones amb autisme i més sensibles a les seves peticions.