Beques de formació online

Fundació Mapfre convoca Beques de formació online per persones amb discapacitat. La metodologia d'e-learning o aprenentatge a través d'Internet permet apropar la formació a aquest col·lectiu sense límiti d'horaris ni geogràfics.

Poden optar a aquestes beques totes aquelles persones de nacionalitat espanyola o amb residència legal a Espanya amb una discapacitat igual o superior al 33% que vulguin adquirir coneixements de peritació d'automòvils i que la seva discapacitat els permeti desenvolupar-se en recursos informàtics.

Els impresos de sol·licitud i més informació de cursos, els trobareu a:
http://www.mapfre.com/fundacion/es/becasypremios/accion-social/becas/on-line-convocatoria.shtml

Adaptació de la llar

Recordeu que tots els que hagueu d'adaptar la vostra llar podeu demanar ajudes a la Generalitat. Ja han sortit les convocatòries d'aquest any. Tota la informació al web de la Generalitat www.gencat.net o bé trucant al 012.
Si voleu cap aclariment també podeu passar pel despatx i us ho explicarem.

Recordeu que ens podeu demanar informació sobre vacances

Ara que arriba l'estiu recordeu que tots els pares i mares i les persones interessades poden venir al Servei Sitges Capaç a informar-se sobre diferents serveis de vacances, colònies i respirs pels nois i noies depenents al seu càrrec. Intentarem que ningú no es quedi sense i tots ens ho passem d'allò més bé.

La Festa per una Societat Inclusiva cancelada fins l'octubre

Per culpa de l'aiguat que va caure dissabte ens vam quedar sense festa. Havíem de ser un gran grup i anar a Vilanova uns quants en transport adaptat i uns quants en tren però al llarg del matí van anar trucant pares per dir que uns no venien, que els altres estaven encostipats... fins que hi cabiem tots dins d'una ambulància.

A quarts de quatre ja ens van dir que la festa quedava cancelada i que fins el mes d'octubre no la podrem tornar a muntar. Esperem que la propera no plogui o que es pugui ubicar en un poliesportiu!

Tota una llàstima. A L'Espai els quatre gats que vam desafiar la pluja, vam fer una partida de Trivial que va estar més renyida del que molts es podrien pensar :).

El transport Públic NO està Adaptat a Tothom

El passat dissabte els nois i noies de L’Espai de Trobada vam assistir a la Jornada commemorativa sobre el Parkinson organitzada per l’Associació del Parkinson del Garraf i Creu Roja. Malgrat tenir el transport adaptat facilitat per Creu Roja Sitges, el nombre de cadires de rodes superava les places, pel que vam decidir anar uns quants en tren i entre ells, una cadira de rodes. La primera dificultat que ens vam trobar va ser baixar les escales per passar a l’andana de l’altra banda, la que porta a Vilanova ja que ho vam haver de fer a pes, entre tots. La nostra sorpresa va ser quan en el moment de pujar al tren el maquinista va tancar les portes abans que haguéssim pujat tots deixant una de les noies a terra i tancant la porta quan la cadira de rodes estava al mig. Això va obligar a que alguns dels voluntaris que ens acompanyaven aguantessin les portes amb les mans per poder acabar d’entrar i quan vam voler avisar amb l’alarma, aquesta no funcionava. A tranques i barranques vam arribar a Vilanova, espantats i indignats. Quan vam acudir a la guixeta demanant explicacions, ens van adreçar al llibre de reclamacions.

El proper 10 de maig, a Vilanova se celebrarà la Festa per una Societat Inclusiva i tornarem a fer la mateixa història. Aquesta vegada, previsores, hem trucat a RENFE, al 'Servicio de Atención al Viajero Discapacitado' (902 24 05 05) per no tornar a trobar sorpreses i vet aquí la nostra sorpresa quan ens han respost que 'los trenes no estan adaptados y no pueden viajar'. Punto final. Sense oferir cap tipus d’alternativa.

Desprès de la negativa de RENFE hem trucat a Autobusos La Plana. Aquesta vegada ens han atès amb amabilitat però ens han dit que només poden portar una cadira per viatge i fent un esforç, dues sempre i quan ens atenguem als seus horaris i confirmem el dia abans de la sortida. Volem aprofitar la incidència per denunciar públicament la manca d’accessibilitat dels transports públics, especialment la que patim els usuaris de RENFE de Sitges. No tan sols els que fan us de cadires de rodes, sinó tots aquells que tenen problemes de mobilitat (gent gran, carrets de criatures, gent que es desplaça amb crosses o bastons...) ja que a més a més que els trens no estan adaptats, tenim l’estació plena de barreres arquitectòniques. És tal la evidència que fins i tot el Consell d’Infants de Sitges s’està plantejant demanar a l’alcalde que RENFE adapti les seves instal·lacions.

Ara la nostra pregunta va adreçada als senyors de RENFE: Pensen fer alguna cosa? Quan ho pensen fer?

Actualització: Sembla ser que no som els únics que ens hem trobat problemes de discriminació a la RENFE. Ara també discriminen la gent gran, amb els preus abusius. Podeu veure la notícia aquí.

Dia Mundial del Parkinson

Avui es commemora el Dia Mundial del Mal del Parkinson. És una enfermetat que afecta l'1% de la població més gran de 60 anys. S'escull el dia 11 d'abril per commemorar el naixament del Dr. James Parkinson que va patir l'enfermetat i descriure els seus símptomes.

El Parkinson es malaltia del sistema nerviòs central que consisteix bàsicament en que una zona profunda del cervell (anomenada 'Substància Nigra') no és capaç de generar prous quantitats d'un neurotransmisor anomenat dopamina que és necessari per a regular adequadament els moviments i l'equilibri, provocant trastorns a la capacitat de parlar i de comunicar-se amb els demès. Pocs malalts de Parkinson saben cordar-se la camisa, aixecar-se de la cadira o caminar per casa.

el primer problema del Parkinson és el diagnòstic, perquè hi ha moltes persones que el pateixen i no ho saben. Hi ha qui pensa que el signe més evident del Parkinson és el tremolor però no és cert en tots els casos. Entre els símptomes més greus les persones es tornen maldestres o els manca agilitat i perden reflexos posturals. Molts cops els símptomes es prenen com a simples mostres d'envelliment i es perd la possibilitat de fer un diagnòstic a temps que milloraria la situació de forma impressionant.

El més important quan es detecten aquesta sèrie de símptomes és consultar el més aviat possible a un neuròleg.

Si un pacient comença a patir un procès incapacitant i no es detecta a temps, deixa de banda la seva vida social, deixa de sortir de casa... aquests pacients acaben reclosos a casa i no volen deixar-se veure sinó és al seu entorn per evitar preguntes. Però si es detecta a temps i es comença el tractament es pot fer vida gairebé normal.

El Parkinson és una enfermetat crònica i s'ha de tenir en compte també la cura a la família del pacient perquè tot i la medicació, els pacients de Parkinson han d'aprendre a fer les coses de manere diferent i la família és qui més l'ha de recolzar. Cal ensenyar-los a no ser exigents, a canviar l'estil de vida i a adaptar-se als nous hàbits. La informació del cuidador és essencial per sentir-se segur ja que molts dels que pateixen l'enfermetat no necessiten cuidadors sino acompanyants.

Vaga indefinida al sector de la dependència a Catalunya

Els treballadors del sector de la dependència han iniciat una vaga indefinida per a reclamar la negociació d'un conveni català del sector i millores laborals i mostrar la seva oposició a la postura de les patronals majoritàries, l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) i la Unió Catalana d'Hospitals (UCH).

Aquesta movilització està convocada pel sindicat UGT i no ha rebut el recolzament de CCOO de Catalunya que ha lamentat que les patronals hagin desconvocat la Comisió Negociadora del Conveni de Geriatria de Catalunya.

El 3 de març els dos sindicats van convocar una jornada de vaga per reclamar la consecució del conveni català d'aquest sector, així com millores laborals i ambdos van considerar que la jornada fou un èxit.

Els treballadors realitzaran a partir de les 11.45 d'avui dilluns una manifestació per les Rambles, des de Plaça Catalunya fins al Passeig Colom, recorregut que reitiraran al llarg de tot el dia.
Les reclamacions del sector són una major estabilitat laboral, que els salaris siguin proporcionals a les càrregues de feina, que la formació sigui digna, que s'estableixin mesures per conciliar vida personal i laboral i que hi hagi mecanismes per afavorir el reconeixement social dels treballadors entre d'altres.